lunes, 24 de octubre de 2011

COMUNITAT VALENCIANA : CLIMA, RELLEU ...




COMUNITAT VALENCIÀNA : CLIMA, RELLEU ...

Geografia Comunitat Valenciana -
- RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA
El relleu de la Comunitat Valenciana està caracteritzat pel predomini de sistemes muntanyosos a l'interior (Sistema Ibèric i Bètic), i d'extenses zones planes a la costa.
Tenim, per tant, un contrast entre la costa: càlida i seca, i entre l'interior: més fred i humit.




Contrastos interior i costa:
A la Comunitat Valenciana trobem dos sistemes muntanyencs: el Sistema Ibèric, al nord, i el Sistema Bètic, al sud. I a la costa, la depressió del litoral.

 Sistema Ibèric:
Podem trobar serres, massissos i pics.
Trobem les serres d'Espadà, Calderona, de Javalambre i d'Utiel.
Tenim també 2 massissos: el Maestrat i el massís del Caroig més al sud.
Finalment trobem 4 pics principals en el Sistema Ibèric: el Turó Calderón, de 1839 metres, és el més alt de la Comunitat situat al Racó d'Ademús, el Penyagolosa, el més emblemàtic situat al mestratge, i els pics Negrete i Palomeras.


Sistema Bètic:
En aquest sistema també trobem serres i pics, però no massissos.
Tenim 5 serres situades a proximitat d'Alacant: La serra Grossa, la serra de Marieta, la serra de Bèrnia, d'Aitana i de Crevillent.
Trobem també 4 pics: el Montcabrer, de 1389 metres, el Aitana, el Puig Campana, gairebé a la costa, i el Maigmó.

El litoral:
També podem trobar penya-segats per tot el litoral valencià, per exemple, la serra d'Irta, situada al nord de Castelló, o la Vila Joiosa, a Alacant.
Cordó litoral Albufera de València



Finalment, tenim grans cordons de platges de sorra, des de Benicàssim fins Almenara; i importants formacions de dunes com el Saler de València.
 Dunes del Saler, a València.


FACTORS CLIMÀTICS I CLIMA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
 Clima a la Comunitat Valenciana:
El clima de la Comunitat Valenciana és MEDITERRANI
La major part de la regió presenta un clima mediterrani típic, encara que el centre i sud de la província d'Alacant presenten un clima mediterrani SEC (poques pluges durant gairebé tot l'any), i en algunes zones de l'interior de la província de València i de Castelló es troba un clima mediterrani continentalizado.

Factors climàtics:
L'efecte suavitzant del Mar Mediterrani s'estén a tot el territori regional, ja que tota la Comunitat Valenciana (excepte el Racó d'Ademús) es troba a menys de 100 km de la costa
Malgrat això, hi ha altres factors que determinen els matisos climàtics de la regió, els més importants són:

Factors climàtics:
LA POSICIÓ DE LA COMUNITAT VALENCIANA RESPECTE A LA PENÍNSULA: es troba en l'extrem oriental. A la Península Ibèrica predominen els vents de l'oest, el que repercuteix directament en la quantitat de precipitacions rebuts. És per això que a la Comunitat Valenciana les pluges no són abundants, perquè els relleus peninsulars (Serralada Cantàbrica, la Meseta, el Sistema Central i el Ibèric) dificulten el pas de les borrasques d'origen atlàntic.


Comentari de Climograma:
Aquesta comunitat té un clima Mediterrani. En aquest clima els estius són calorosos i secs a causa de la influència de la massa d´aire subtropical. Els hiverns no són freds a causa de la influència del mar Mediterrani . Pluges abundants a la primavera i a la tardor. Aquest climograma senyala les precipitacions de la Comunitat Valenciana al llarg de l´any.
Precipitacions:
Òbviament, les precipitacions també depenen de la ubicació:
-En ciutats com Castelló, València, Gandia i Torrent, és a dir, al litoral nord i Centre de la Comunitat, les precipitacions es concentren a la primavera i tardor.
-Cap a l'interior de la Península, en llocs com Requena i Villena, les precipitacions també són escasses, però estan més ben distribuïdes al llarg de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu.
-A la part sud de la Comunitat, en cuidades com Alacant, Elx, Oriola i Torrevella, les precipitacions són escassíssimes i solen donar-se en les estacions de transició (tardor i primavera).
-En les zones més altes de la Comunitat, com a Morella, les precipitacions varien segons l'altitud. Solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern.

 Humitat:
A la Comunitat Valenciana, el clima està condicionat per l'allunyament de l'Oceà Atlàntic. Les masses d'aire humit de l'Atlàntic arriben amb dificultat, fins al punt que fronts actius en el seu viatge per la península amb prou feines es deixen sentir en la comunitat.
L'efecte barrera es potencia en les vessants sobrevent de muntanyes, mentre que l'efecte "foehn" es mostra molt actiu. Els vents dominants de l'oest arriben molt secs després del pas per tota la península.
Podem llavors concloure que la Comunitat Valenciana és bastant seca, gràcies a l'efecte barrera produït pel relleu peninsular i el seu allunyament del Altlántico.
La humitat relativa mitjana és de 68%.
Pressió atmosfèrica:
La pressió atmosfèrica és la pressió exercida per l'aire en qualsevol punt de l'atmosfera. En un lloc determinat, la pressió atmosfèrica disminueix amb l'altitud. Quan l'aire s'escalfa, la pressió augmenta, llevat que se li doni més espai. Amb el procés invers en el mateix espai (refredament de l'aire) disminueix la pressió.
No es pot determinar la pressió atmosfèrica amb exactitud, però sabem que la pressió és major a nivells més baixos i menor a nivells més alts.
La pressió estàndard a nivell del mar es defineix como1013.2 mil · libars. Per això, per calcular la pressió atmosfèrica en diferents punts del planeta i altituds diferents, caldria fer el càlcul.
32. Càlcul pressió atmosfèrica:
P = P º. Exp [- mgh / kT] P = pressió atmosfèrica a una alçada hP º = president atmosfèrica a nivell del MARM º = massa de les molècules de airek = constant de BoltzmannT = temperaturag = gravetat

 Vent:
Tant en el conjunt de la Península Ibèrica com a la Comunitat Valenciana predominen els vents de l'oest, és a dir que sol ser el que es diu "ponent"
El vent de ponent és bastant calenta ja que, en descendir de la Meseta als plans litorals, experimenta efecte foehn, transformat en un vent catabàtic, que s'escalfa i s'allunya del punt de saturació, aconseguint humitats relatives molt baixes, portant sovint forts i curtes pluges.
En conseqüència, la seva presència en terres valencianes, sobretot a la primavera avançada, estiu i començament de tardor, fa que les temperatures pugin i que l'ambient s'assequi. Precisament per això, a més d'intensificar la calor estival, produeix un efecte dessecant, creant situacions molt favorables per a l'aparició i propagació d'incendis forestals.:

SITUACIÓ HÍDRICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Índex:
Reserves d'aigua de la Comunitat Valenciana.
Problemes d'aigua de la Comunitat Valenciana.
Accions polítiques i legals per solucionar-los.
Vocabulari.

Reserves d'aigua de la C.V. : Els embassaments.
Embassaments:
- Embassament de Benagéber: capacitat 228 hm3
- Presa de Tous: capacitat 340.3 hm3
- Embassament de Contreras: capacitat 874 hm3
- Presa del Bosquet: 160.000 m3
- La resta d'embassaments de la Comunitat Valenciana i tenen molt poca capacitat, menys de 60 hm3

Embassament:
Reserves d'aigua de la C.V. : La dessalinització.
La dessalació d'aigües procedents del mar ha creat grans expectatives en la conca mediterrània, però també s'ha constituït en font de política. Aquesta tecnologia es proposa com un mitjà alternatiu als discutits transvasaments per aconseguir recursos hídrics de qualitat en una zona històricament afectada per l'escassetat d'aigua.
En la nostra comunitat actualment la dessalinització no està molt desenvolupada, encara que ja existeixen grups com "aigües de València", que amb les seves infraestructures de dessalinització arriben a processar 50.000 m3/dia.

Dessalinització:
Problemes de la C.V. Amb l'aigua.
Escassetat d'aigua emmagatzemada en embassaments
Mala qualitat de l'aigua de l'aixeta
Embassaments de poca capacitat de almacenación.
Mal ús de l'aigua potable.
Manca d'inversió en noves formes d'aconseguir aigua

Problemes d'última actualitat.
València s'abasteix d'aigua del riu Xúquer, ja que el cabal del Túria és insuficient, per mitjà del canal establert entre ambdós rius a partir de la cota que establia la presa de Tous. Després de la riuada no pot accedir aigua del Xúquer a aquest canal si no és mitjançant l'ajuda d'una estació de bombament per pujar de nivell. No obstant això, amb caràcter provisional, la corporació ha pres aigua d'uns pous propers.

Mapa fluvial de la C.V.
A la Comunitat Valenciana trobem els següents rius:
-Xúquer
-Segura
-Túria
-Millars
-Vinalopó
-Palència
-Serpis.
Els rius autòctons es caracteritzen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques petites i gran desnivell en el seu recorregut, en néixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans estiatges, quedant el llit completament sec i forts crescude

No hay comentarios:

Publicar un comentario